Sal si Puedes de las Casas

Posted: March 10, 2014 in México

This slideshow requires JavaScript.

“Els pobles originaris de Mèxic van resistir la guerra d’extermini desencadenada pels invasors espanyols que van imposar el seu domini, la seva cultura, la seva religió i els van fer fora de les seves terres. Una i altra vegada van ser aixafades les rebel·lions indígenes i ignorats els seus reclams. A les selves, muntanyes i deserts sobreviuen, conserven la seva cultura, resisteixen.

Després 300 anys de dominació espanyola, ni la guerra d’independència, ni la reforma juarista, ni la revolució de 1910 van modificar la seva situació. No es van reconèixer els seus drets en la Constitució, ni el 1824, ni el 1857, ni el 1917 .

La seva cosmovisió, la seva relació amb la terra i la natura, les seves formes de treball comunitari, en col · lectiu, la seva democràcia directa i la seva autonomia els han permès resistir durant més de 5 segles .

A la dècada dels 80 del segle XX supervivents d’una organització político militar amb un plantejament insurreccional es van fusionar amb lluitadors agraristes i amb el moviment indígena de la Selva Lacandona, donant orígen el 17 de novembre de 1983 a l’ Ejercito Zapatista de Liberación Nacional. El famós comandante Marcos va ser un dels seus líders més coneguts.

Chiapas va esclatar el matí de l’1 de gener de 1994 contra els efectes de l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord i contra la pèrdua dels seus recursos naturals i humans més valuosos a mans estrangeres (la història de Chiapas està marcada per diverses lluites i conflictes al voltant de la propietat i modes d’ús de la terra, i és escenari d’un cas extrem d’explotació i d’opressió cultural i política). Milers d’indígenes tzotzils, tzeltals, tojolabales i choles, amb la cara coberta i mal armats van prendre els municipis de Sant Cristóbal de las Casas, Ocosingo, Altamirano, Las Margaritas, Oxchuc, Huixtlán i Chanal, donant a conèixer la PRIMERA DELARACIÓN DE LA SELVA LACANDONA, amb la qual van declarar la guerra al govern federal, cridant al poble a unir-se a les forces insurgents: terra, sostre, feina, alimentació, salut, educació, cultura, independència, democràcia, llibertat, justícia i pau van ser les seves demandes.

Actualment, a Mèxic 8.2 milions d’indígenes són pobres, dels quals, el 30.6 % viu en pobresa extrema, segons xifres del Consell Nacional d’Avaluació de la Política de Desenvolupament Social (Coneval).

A SanCris (així li diuen) hi ha varietat, desigualtat i diferència, però sobretot molt de respecte i alegria, convivència. És aquí més que enlloc on ens hem creuat amb infinitat de petites grans persones que ens han acompanyat o ens han rebut amb els braços oberts i ens han omplert d’abraçades i somriures. Tots. Mexicans, francesos, europeus en general, argentins i ianquis.

Hem “fet carrer” unes quantes vegades. Un bon dia vam decidir posar a prova les nostres habilitats culinàries i vendre arròs amb llet, brownie i flam a preu mòdic. Divertit i ben intens!

Compartir casa amb 20 persones (d’entre ells 5 nens) i 4 gossos, ha suposat batre tots els nostres récords de convivència.

Quan vam arribar a San Cristóbal vaig pensar que la “ciutat” era bonica, però un pèl massa turística. Ara penso que San Cristóbal és fantàstic. San Cristóbal t’atrapa, t’engolleix en el més positiu dels sentits.  Vam venir amb la intenció de passar-hi uns dies, i ens hi hem quedat dos mesos. Però aquest fenòmen no és gens inusual, i és per això que li diuen “Sal si puedes de las Casas”. San Cristóbal ha estat casa nostra. Avui ens disposem a deixar-lo enrere, volem mirar endavant i seguir caminant per aquest món que ens meravella!”

______________________________________________________________

Los pueblos originarios de México resistieron la guerra de exterminio desatada por los invasores españoles que impusieron su dominio, su cultura, su religión y los despojaron de sus tierras. Una y otra vez fueron aplastadas las rebeliones indígenas e ignorados sus reclamos. En selvas, montañas y desiertos, sobreviven, conservan su cultura, resisten.

Tras 300 años de dominación española, ni la guerra de independencia, ni la reforma juarista, ni la revolución de 1910 modificaron su situación. No se reconocieron sus derechos en la Constitución , ni en 1824, ni en 1857, ni el 1917.

Su cosmovisión, su relación con la tierra y la naturaleza, sus formas de trabajo comunitario, en colectivo, su democracia directa y su autonomía, les han permitido resistir durante más de 5 siglos.

En la década de los 80 del siglo XX, sobrevivientes de una organización político militar con un planteamiento insurreccional se fusionaron con luchadores agraristas y con el movimiento indígena de la Selva Lacandona, dando origen el 17 de noviembre de 1983 al Ejército Zapatista de Liberación Nacional. El famoso comandante Marcos fue uno de sus líderes más conocidos.

Chiapas estalló en la mañana del 1° de enero de 1994 contra los efectos de la entrada en vigor del Tratado de Libre Comercio con América del Norte y contra la pérdida de sus recursos naturales y humanos más valiosos a manos extranjeras (la historia de Chiapas está marcada por diversas luchas y conflictos en torno a la propiedad y modos de uso de la tierra, y es escenario de un caso extremo de explotación y de opresión cultural y política). Miles de indígenas tzotziles, tzeltales, tojolabales y choles, con el rostro cubierto y mal armados tomaron los municipios de San Cristóbal de las Casas, Ocosingo, Altamirano, Las Margaritas, Oxchuc, Huixtlán y Chanal, dando a conocer la PRIMERA DELARACIÓN DE LA SELVA LACANDONA, con la que declararon la guerra al gobierno federal, llaman al pueblo a unirse a las fuerzas insurgentes: tierra, techo, trabajo, alimentación, salud, educación, cultura, independencia, democracia, libertad, justicia y paz fueron sus demandas.

Actualmente, en México 8.2 millones de indígenas son pobres, de los cuáles, el 30.6% vive en pobreza extrema, según cifras del Consejo Nacional de Evaluación de la Política de Desarrollo Social (Coneval).

En Sancris (así le llaman) hay variedad, desigualdad y diferencia, pero sobre todo mucho respeto y alegría, convivencia. Es aquí más que en ningún otro lugar donde nos hemos cruzado con infinidad de pequeñas grandes personas que nos han acompañado o nos han recibido con los brazos abiertos y nos han llenado de abrazos y sonrisas. Todos. Mexicanos, franceses, europeos en general, argentinos y yanquis.

Hemos “hecho calle” varias veces. Un buen día decidimos poner a prueba nuestras habilidades culinarias y vender arroz con leche, brownies y flan a precio módico. Divertido y bien intenso!

Compartir casa con 20 personas (entre ellos 5 niños ) y 4 perros, ha supuesto batir todos nuestros records de convivencia.

Cuando llegamos a San Cristóbal pensé que la “ciudad” era bonita, pero demasiado turística. Ahora pienso que San Cristóbal es fantástico. San Cristóbal te atrapa, te engulle en el más positivo de los sentidos. Vinimos con la intención de pasar unos días, y nos hemos quedado dos meses. Pero este fenómeno no es nada inusual, y es por eso que le llaman “Sal si puedes de las Casas”. San Cristóbal ha sido nuestro hogar. Hoy nos disponemos a dejarlo atrás, queremos mirar hacia adelante y seguir caminando por este mundo que nos maravilla!

Advertisements
Comments
  1. Suzzet says:

    se le escurre la lágrima del ojo derecho… los extraño, pero los volveré a encontrar por algún lugar…(yo tampoco he podido salir aún de Sal si puedes de las Casas)

  2. TXEMA says:

    MUCHO ARTE REIVINDICATIVO

Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s