– Kuira, metétera bá – Sierra tarahumara (Sinaloa y Chihuahua)

Posted: January 20, 2014 in México

This slideshow requires JavaScript.

“Diu la tradició rarámuri que Déu va preguntar als animals si volien que la mort existís. Els animals grossos van dir que no volien la mort, el animals petits van dir que sí que la volíen perquè sinó hi hauria massa animals grossos i llavors els trepitjarien. Després de pensar-hi, Déu va decidir fer cas als animals petits: sí que hi hauria mort, però els arbres serien els que podrien viure més temps perquè com que ells no caminaven no trepitjarien a ningú.

Els rarámuris són força reacis al contacte amb l‘home blanc o chavochi, degut a la repressió i persecució que van patir tant per part de colonitzadors primer, com  després dels mexicans. Poc a poc es van anar internant en les barranques  de la regió, i gràcies a aquest aïllament han pogut mantenir la seva cultura i el seu modus vivendi. Pels rarámuri és molt important viure en harmonia amb la naturalesa, tot respectant l’entorn i esforçant-se treballant pel bé de la comunitat. La desforestació de l’home blanc i el canvi climàtic han anat assecant els seus boscos, fent que no puguin cultivar més blat i, per tant, posant en amenaça la seva existència. Encara ara alguns d’ells viuen en coves, tenen un idioma propi utoazteca, i vesteixen vestits de colors llampants i pañales i, tot i el fred, van descalços o amb huaraches, unes sandàlies fetes de sola de neumàtic i tires de pell. Són els “homes dels peus alats”, doncs de tant córrer entre les muntanyes, fins distàncies de 100kms sense descans, són reconeguts com dels millors atletes del món.

*Per saber-ne més recomanem el llibre “Amara” de Santiago Tejedor.

_______________________________________________________________________________

Dice la tradición rarámuri que Dios preguntó a los animales si querían que la muerte existiera. Los animales grandes dijeron que no querían la muerte, los animales pequeños dijeron que sí la querían porque sino habría demasiados animales grandes y entonces los pisarían. Después de pensarlo, Dios decidió hacer caso a los animales pequeños: habría muerte, pero los árboles serían los que podrían vivir más tiempo, porque como ellos no caminaban no iban a pisar a nadie .

Los rarámuris son bastante reacios al contacto con el hombre blanco o chavochi, debido a la represión y persecución que sufrieron tanto por parte de colonizadores primero, como después de los mexicanos. Poco a poco se fueron internando en las barrancas de la región, y gracias a este aislamiento han podido mantener su cultura y su modo de vida . Para los rarámuri es muy importante vivir en armonía con la naturaleza, respetando el entorno y esforzándose trabajando por el bien de la comunidad. La deforestación del hombre blanco y el cambio climático han ido secando sus bosques, haciendo que no puedan cultivar más trigo y, por tanto, amenazando su existencia. Aún ahora algunos de ellos viven en cuevas, tienen un idioma propio utoazteca, y visten trajes de colores llamativos y  pañales  y, a pesar del frío, van descalzos o con huaraches, unas sandalias hechas de suela de neumático y tiras de piel. Son los ” hombres de los pies alados “, pues de tanto correr entre las montañas, hasta distancias de 100kms sin descanso, son reconocidos como unos de los mejores atletas del mundo.

* Para saber más recomendamos el libro ” Amara ” de Santiago Tejedor .

Advertisements

Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s